26. Enero 2009 por admin.

Parlar de cultura s’esdevé, en certs moments, complicat… sobretot si parlem de la nostra identitat social i de la identitat personal. En aquests casos la política, la gestió cultural, l’educació, el bagatge personal i familiar… esdevenen elements cabdals per fonamentar una societat complexa i respectuosa amb la creació i la creativitat (esperem que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts esdevingui el seu catalitzador)

No obstant, el món de la cultura també té altres funcions… per exemple aprofitar el seu patrimoni, els seus coneixements i la seva capacitat de difondre’ls com a motor econòmic. No estem parlant d’augmentar el preu de l’entrada o fomentar un restaurant d’anomenada dins uns museu (en tot cas, no cobrirà pas les necessitats de la institució cultural..)… Sinó, d’establir les bases per aprofitar museus, teatre, patrimoni arquitectònic, ambiental, gastronòmic… en un mateix esforç de promoció, coordinació i producció.

El marc econòmic teòric? la constatació del sector quinari (un sector on integrem valors econòmics difícils d’assumir per altres sector econòmics, tals com la gestió de la cultura) com un motor que no depèn de cicles econòmics, ni de la pujada del preu de l’habitatge per generar beneficis econòmics i socials.

Una veritable gestió del territori en relació al seu patrimoni cultura, integrant-t’hi serveis (Hostaleria, agències de viatges, empreses de comunicació i promoció…) i gestió del coneixement (el món acadèmic hauria de “tenir” la obligació de establir estudis i de la seva divulgació amb l’ajuda de les administracions)…

Què aconseguiríem? La xarxa de parcs naturals disposa de centres d’interpretació mediambiental que generen un alt nombre de visites i la possibilitat d’articular serveis de guiatge, cercles d’amics, refugis i hostatge.. Per tant, perquè no estimular que la gestió d’un museu local en relació al seu territori pugui esdevenir el motor primigeni d’un punt d’atracció científic, divulgatiu i turístic tot l’any? Els resultats estimularien la creació de llocs de treball d’alta qualificació a TOT el territori i la potenciació del teixit econòmic local, comarcal i, en conjunt, nacional.

No hem d’oblidar que la seva visibilitat ha d’estar en consonància a Internet… Per tant, seria important, que a part d’anar alimentant la plataforma www.patrimoni.gencat… Cadascun d’aquests centres pogués disposar del seu propi lloc web, en diverses llengües, informació i documentació suficient com per establir-se focus d’atracció a la xarxa… i, de passada, a les visites físiques. Sense menystenir una bona gestió de les agències de viatges i dels serveis associats del territori. No és gens complicat, sols falta tenir una visió més global de la cultura i del territori… Un museu conegut té la seva capacitat de supervivència garantida i, a la vegada, és motiu d’orgull per la població que l’acull.

Publicado en La cultura com a motor econòmic | 1 comentario »

18. Enero 2009 por admin.

Ahir, dissabte 17 de gener, el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va rebre els 11 persones candidates a formar el Primer Consell Nacional de la Cultura i de les Arts… Si no hi ha cap sorpresa de última hora (es de suposar que la maregassa d’aquests últims mesos amb la llista de candidats ja està, més o menys, resolta) aquest dimecres 21 de gener el ple del Parlament de Catalunya, aprovarà el llistat de candidats pesentat pel president Montilla el proppassat 19 de desembre de 2008.

Aquest és el llistat de cadidats (que pressumiblement es mantindrà una vegada aprovat per Parlament):

Las personas propuestas por el President de la Generalitat son el filósofo y crítico de arte Xavier Antich; el arquitecto y activista del diseño Juli Capella; el escritor y crítico Jordi Coca; el humanista y traductor Manel Forcano; la galerista Chantal Grande; el abogado Francesc Guardans i Cambó y la actriz y directora Sílvia Munt.

Son también candidatos del President para el primer plenario del Consell la gestora cultural y de arte emergente Marta Oliveras; la crítica de arte Pilar Parcerisas; la cineasta Rosa Vergés y el escritor Xavier Bru de Sala (Font: la vanguardia.es)

No obstant, és remarcable que, per ara, un col·lectiu de l’ampli món de la cultura ja ha fet saber la seva queixa per la falta de representació al Consell: els músics… Tanmateix, fins que no sabem les seves primeres decisions, difícilment podrem opinar si aquesta falta de tacte amb els músics tindrà també conseqüències econòmiques per a ells…

Precisament, estaria bé parlar del que diu la LLEI
6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. (des d’aquest enllaç podeu llegir-la i descarregar-la). Aquest text forma part del Preàmbul:

(…) Amb el Consell
Nacional de la Cultura i de les Arts, però, la novetat rau en el fet que el Consell
Nacional de la Cultura i de les Arts haurà de decidir sobre la destinació del
Fons de promoció i foment a la creació artística i cultural, dins el marc previst
pel Programa marc de cultura i amb els recursos econòmics que li assignin els
pressupostos de la Generalitat.

A més de l’article 4, que parla de les seves funcions:

Article 4

Funcions

Les funcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts són:

a) Elaborar l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts de Catalunya.

b) Dur a terme la difusió cultural i la promoció i el foment de l’activitat cultural a Catalunya.

c) Afavorir el diàleg entre el món de la creació dels sectors culturals i artístics
i l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, si escau, exercir la intermediació.

d) Informar el Govern i el Parlament sobre l’estat de l’educació en la cultura i,
especialment, de l’ensenyament de les professions vinculades a la cultura.

e) Participar en l’elaboració del Programa marc de cultura, per tal de definir les
línies estratègiques i els objectius nacionals.

f) Emetre informes preceptius sobre els avantprojectes de llei que incideixin en temes de política cultural, especialment en el vessant de la creació artística.

g) Elaborar dictàmens i formular recomanacions en matèria de cultura i política
cultural a iniciativa pròpia o a instància dels departaments de l’Administració de la
Generalitat, d’organismes dependents de la Generalitat o del Parlament. En tots els
casos, la creació de nous organismes o equipaments culturals de caràcter nacional
de l’àmbit de la creació artística ha d’ésser objecte d’un informe preceptiu.

h) Emetre informes preceptius sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals dedicats especíicament a la creació artística que correspongui
al Govern.

i) Decidir sobre el suport a creadors i a entitats respecte a la promoció, el foment,
la difusió i la projecció de la creació artística, establert per l’article 15, d’acord amb
el contracte programa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i el Programa marc de cultura del Govern.

j) Concedir els premis nacionals de cultura de la Generalitat de Catalunya.

k) Establir vincles de col·laboració amb els òrgans assessors i de participació
sectorial del departament competent en matèria de cultura.

l) Fomentar la col·laboració i les actuacions conjuntes en l’àmbit cultural amb institucions i entitats dels diferents territoris de parla i de cultura catalanes i cloure
acords i convenis amb altres òrgans de naturalesa cultural de l’Estat, d’altres comunitats
autònomes o internacionals.

m) Afavorir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit de la creació
artística i cultural.

n) Complir qualsevol altra funció que li encarregui el departament competent
en matèria de cultura.

Si us fixeu en la quantitat de tasques, podreu fer-vos una idea que la seva composició i, penseu, que tal com la Televisió de Catalunya també “gaudirà” de un contracte programa vinculat a la Conselleria de Cultura… A més el mandat oscila entre cinc i set anys (per un complexe sistema de concurs que fa que alguns se’n vagin abans qua altres). No és diu res de la duració del càrrec de president del Consell, que el decideix el mateix president de la Generalitat…

No obstant, també trobem quelcom divertit, si fins ara existia l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural… a fi que les seves funcions no s’engaltin amb les del nou Consell, encara no se sap si desapereixerà o canviarà de nom, d’atribucions, etc.:

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Llei de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural

En el termini d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern ha de presentar
davant el Parlament un projecte de llei de modiicació o derogació de la Llei
8/1981, del 2 de novembre, que crea l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles
i Festes, a fi d’evitar la coincidència de funcions entre l’Entitat Autònoma de Difusió
Cultural i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Suposo que a aquestes alçades ja us heu pensat que són moltes dades… Precisament, degut a l’alt nombre de funcions atribuïdes, en aquest bloc aniré seguint fil per randa (amb les seves corresponents crítiques) qualsevol decisió presa pel plenari de Consell…

Publicado en Consell de la Cultura | 1 comentario »

11. Enero 2009 por admin.

La Caixa, des de fa una anys, ha promogut un canvi qualitatiu en la destinació dels seus beneficis econòmics a obra social, (tanmateix, obligada per llei), entre altres sectors, molt important la inversió en el sector de la cultura… Tal com ho demostren la seva aposta pels dos Caixa Fòrums actuals d’altíssim nivell artístic i accés gratuït (Barcelona i Madrid) i els projectats en altres ciutats o la seva aportació, ja clàssica, però renovada, a la difusió de la cultura i l’experimentació científica (el CosmoCaixa).

No obstant, el tema no és com enfoquen la gestió i la difusió de la cultura en les seves institucions, sinó en l’acord que ha arribat la Caixa amb la Conselleria de Cultura (Generalitat de Catalunya) per invertir uns 18 milions d’euros (fins l’any 2013) en un programa “d’acceleració de la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català” (font: web Conselleria Cultura). El més interessant de tot plegat és que els diners són 100% de la Caixa… en aquest enllaç podeu veure més detingudament el pressupost.

Més concretament, la conselleria afirma que:

Aquesta inversió permetrà actuar en un total de 74 monuments i elements del patrimoni romànic català. Les actuacions que s’hi faran inclouran, a més de treballs de restauració i conservació, intervencions arqueològiques, de sanejament, senyalització i adaptació a persones amb dificultats de mobilitat. (Font: conselleria de cultura)

Encara no està clar quins seran els responsables de les actuacions, si es faran en combinació amb universitats o, aquest hauria de ser un punt important, si el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) intervindrà en algun moment, tenint com a bagatge “un museu, 1000 anys d’art a Catalunya”. En aquest apartat, en unes declaracions a La Vanguardia, el professor de Història d’Art Medieval de la Universitat de Barcelona i director del Institut de Recerca en Cultures Medievals, Carles Mancho:

(…) califica de “magnífica” la iniciativa del departament, aunque alerta que lo más importante es que los edificios sean estudiados y puestos en contexto. “Casi ningún monumento románico catalán tiene un estudio específico”, lamenta. “Es importante y bueno que el patrimonio encuentre un valedor tan sólido como el desarrollo económico”, añade (…) (Font: “La Vanguardia”)

Amb aquestes declaracions, em pregunto… Com pot el MNAC parlar de mil anys si, segons les declaracions de Carles Mancho, no s’ha fet fins ara cap estudi amb cara i ulls?

Per una altre part, en la part de difusió la inversió ascendeix a més de 3 milions d’euros i té com a objecte:

Les accions de difusió previstes en el Programa Romànic Obert inclouen exposicions, estudis , beques d’investigació, la creació d’un portal d’Internet i tallers per a nens i nenes sobre art i arquitectura romànica. Així, es farà una exposició itinerant per diferents capitals europees per tal de donar a conèixer el patrimoni català i promoure el turisme cultural, establint sinèrgies amb museus i institucions. (Font: Conselleria de Cultura)

Aquí em sorgeixen més dubtes… com poden parlar de la creació d’un portal d’internet si no fa gaire temps ençà que s’ha destinat diners i un excel·lent equip humà en la creació i manteniment del lloc web Patrimoni.gencat i amb continguts i activitats de tot tipus per a tots els públics? Si us plau, no em parlin de sinèrgies, quan no fa gaire prometien que en aquest lloc web estaria, molt aviat, accessible tot el catàleg del patrimoni a Catalunya (ja en podeu trobar una bona part)… Sense parlar, que el responsable de donar a conèixer aquest patrimoni a nivell europeu hauria de ser el MNAC, amb combinació amb el territori, universitats, Generalitat de Catalunya…

A vegades, em pregunto si tenen massa clar la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació que vol dir la difusió cultural….

Publicado en Inversions culturals | 1 comentario »