Archivo para Febrero 2009

La Cultura resisteix la crisi…

En un bloc anterior us parlava de la cultura com a motor econòmic… avui mateix, La Vanguardia parla de la resistència que ofereix el consum cultural a la crisi (llibres, música… i un museu en concret: el MACBA) i de com s’encaren les empreses culturals aquest i el proper exercici econòmic (exercici per la davallada en patrocinadors i obstacles de trobar ajuts i subvencions).

En la ponència que vaig presentar el mes d’octubre de 2008 a la 1a Jornada en Difusió Cultural i WWW vaig posar (entre altres) al lloc web del MACBA com un model (no exacte, però amb tendències) d’aparador amb continguts molt atractius:  Ràdio Web MACBA, quaderns portàtils… claredat en els continguts i, sobretot, unes exposicions que han marcat al MACBA com un dels millors exponents de l’Art Contemporani a nivell internacional.

Què volem palesar amb tot aquest text? La dificultat de molts museus catalans de canalitzar la seva missió i objectius  (programa d’identitat) amb els necessaris recursos (lloc web, recerca i documentació, exposicions ben comissariades i adscrites a un projecte museogràfic amb cara i ulls…) com per fer-se atractius davant del públic, la crítica, els mitjans de comunicació i la resta de museus tant nacionals com internacionals…

No obstant, per ara no s’albira cap canvi en relació a ajuts i subvencions de lloc webs on els museus puguin indexar, documentar i difondre els seus continguts de forma prou atractiva… Per ara, sols ho han aconseguit els museus amb una Fundació al darrere (MACBA, Miró, Dalí….) no pas els de la Xarxa de Museus de la Generalitat amb algunes i honroses excepcions.

P.D: Potser sigui una percepció meva, però veig que a arrel d’algunes entrades que he anat realitzant cada vegada és més difícil trobar el meu bloc a Google…

Servei d’Atenció al Museu (SAM)…

El propassat dijous 12 de febrer el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras va inaugurar el primer Servei d’Atenció als Museus de Catalunya (SAM) a Lleida, que entre les seves funcions, hauria d’assessorar i cobrir les necessitats tècniques dels museus establerts en la seva zona de influència.

Sense descomptar altre funcions:

“El SAM també s’encarregarà de custodiar, conservar, documentar i possibilitar l’estudi del patrimoni museístic i dels materials procedents d’intervencions arqueològiques que es dipositin en les seves instal·lacions. També són funcions del SAM conèixer la situació i necessitats dels museus del seu àmbit territorial, supervisar i controlar els trasllats dels fons dels museus, coordinar i realitzar la restauració dels béns culturals mobles, coordinar les exposicions itinerants i informar sobre l’estat de conservació i condicions de difusió dels béns mobles que integren el patrimoni dels museus del seu àmbit territorial.” (Font: Conselleria de Cultura)

Aquest primer SAM és producte del Pla de Museus de Catalunya que ha de portar a la creació de més museus nacionals. Entre ells el de Ciències Socials que portarà a la desaparició els actuals museus d’antropologia, etnologia, història… en bé d’un gran macromuseu que encara no té definit el seu projecte museogràfic i científic, però si la reducció sistemàtica dels pressupostos dels museus que la formen (bé, en principi el d’història no sembla, per ara, que hagi de rebre) i la dimissió d’algun director de museu no gaire conforme amb aquesta planificació… No obstant, no és moment encara de criticar el projecte fins que no es vegi a la llum pública de forma efectiva.

Però, tornem a SAM… fins a quin punt tenen en compte les necessitats dels petits museus en la seva difusió i mediació? És a dir, fins a quin punt tenen en compte la gent del territori en la definició del museu, l’integren en el seu teixit social, el promouen a diversos nivells (comarcal, nacional, internacional…) com a centre turístic i de coneixement, faciliten a les escoles i als instituts l’accés al patrimoni amb activitats curriculars i extracurriculars…

La resposta no és senzilla, doncs depén de masses factors… com per exemple qui formarà aquest SAM personal nou d’alta qualificació… o el personal, també d’alta qüalificació pero molt ocupat, dels museus grans de Lleida ciutat?

Pot semblar poca cosa, però és molt díficil pensar en nous projectes si s’ha de coordinar el del seu propi museu amb la resta del territori. Ja veurem…

Obra Social La Caixa i Joaquim Mir…

Si no fa gaires setmanes (11 de gener) parlàvem dels 18 milions € per al Art Romànic de la Caixa (hem d’afegir els 3,6 milions € per a la recuperació de 9 cellers modernistes…), és una excel·lent notícia que el CaixaForum de Barcelona presenti la primera (si no vaig errat) antologia del pintor Joaquim Mir (1873 - 1940) amb 80 obres que ja han format part de alguna exposició o ja estan de forma permanent (tal és el cas del MNAC amb alguna obra) en col·leccions… moltes d’elles privades i, per tant, no obertes al gran públic.

A més a més, si hi afegim que el CaixaForum ha posat com a Comissari de l’antològica a Francesc Miralles i Bofarull, el principal expert viu sobre la vida i l’obra de Joaquim Mir (per cert fou el primer director del MACBA i destituït poc abans de l’inauguració…) estem davant d’un dels grans esdeveniments culturals d’aquest principi de segle… No hem dit, que, naturalment, s’han organitzat diverses activitats al voltant de la seva obra.

Tanmateix, hem de felicitar-nos? que La Caixa mitjançant la seva Obra Social ens aporti veritables joies de l’art o promogui la recuperació del patrimoni… En un primer moment diria que no ho sé… Doncs, no sé si per falta de un bon pressupost o per la falta d’un pla director (o simplement d’un veritable programa d’identitat) sembla talment que el Museu Nacional d’Art de Catalunya no compleix el que hauria de ser una de les seves funcions.. per exemple: promoure TOT l’art català entre tots els públics?

Però, ja en un segon terme, el projecte museogràfic i els recursos que aporta el CaixaForum a cadascun dels projectes culturals em refermen en una sola qüestió: és millor que un centre cultural que ni tant sols té la qualificació de museu, aporti, sense pagar entrada, un alt nivell d’exigència museística a la Ciutat de Barcelona respecte a grans capitals europees. Tot tenint en compte, al cap i a la fi, a tota Catalunya.. (Qui no ha visitat alguna exposició de la Fundació Obra Social de La Caixa a Tarragona, Lleida o Girona?).

No importa qui hi faci, sinò que ho faci i ho faci bé… i en això, els de CaixaForum ja tenen experiència (o com es diria: hi tenen la mà trencada!).

El bloc i la difusió de la cultura…

L’ús del bloc, des de fa uns anys, és una activitat de caire mundial… i posseeix el valor de ser una plataforma de difusió de qualsevol mena de contingut (científic, personal, cultural, econòmic, tècnic, històric, polític…)

Però fins a quin punt els museus catalans en són conscients del seu poder de difusió? Aquesta qüestió ja ha estat debatuda més d’una vegada, i la seva resolució té a molt veure amb els recursos humans i de què ha de tractar el bloc.

No obstant, si podem parlar de museografia on-line (en podeu veure una ressenya sobre aquesta temàtica a l’observatori de museus de l’associació), perquè no considerar els blocs com un altra eina al servei de la difusió d’un museu….Tot havent-hi exemples de museus, preferentment anglosaxons, és molt destacable un bloc creat per la Institució de les Lletres Catalanes en motiu dels 70 anys de la pèrdua del l’estat de dret de la II República i en una temàtica molt concreta: “La ruta de l’exili” dels escriptors i intel·lectuals pertanyents a la Institució de les Lletres de la Generalitat republicana.

La coincidència de cadascun dels dies del 1939 on se situa el bloc amb l’actualitat, la entradeta diària que situa al lector en la mateixa tensió dels últims dies de la guerra, una descripció per part dels propis afectats de les seves vicissituds i problemes personals. Tot tenint en compte el valor literari dels seus testimonis… com Mercè Rodoreda, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili…aporten a aquest bloc un valor únic i irrepetible, tot convidant als lectors que amb els seus comentaris amplïin la documentació amb dades…

Un altre exemple, museístic, de poder immortalitzar un testimoni, més anònim però no menys important, és la secció de Testimonis Orals del Museu d’història de la immigració de Catalunya… on es poden trobar entrevistes i testimonis de població que sense tenir que fugir de la seva terra per les seves idees, si que va haver de fer-ho per no veure morir de gana als seus fills i parents… Tots ells són documents d’un excepcional valor per il·lustrar un determinat moment de la nostra història.  No obstant, no es presenten en forma de bloc…

Realitzar un bloc, on una institució aporti el seu coneixement mediat ha de complir una norma bàsica: apropar aquest coneixement de una forma amena al lector, amb textos curts, amb abundants exemples del que s’està parlant.. i, sobretot, amb la suficient capacitat de provocar una resposta activa a qui s’ho llegeixi… tingui el nivell cultural que tingui.

Com s’aconsegueix? Aportant un testimoni que connecti amb el lector… com la seguidíssima (milions d’internautes) història del soldat britànic Lamin en la Primera Guerra Mundial (un bloc en motiu del 90è aniversari de la finalització de la guerra).

Tot tenint en compte la temàtica sobre la guerra civil, hem trobat diversos blocs que acompleixen, en major o menor grau, aquestes premisses… i no sempre fets per institucions: per exemple “la Primera en el Peligro de la Libertad” parla dels primers moments del cop d’estat feixista i de com la Màlaga republicana va resistir mitjançant testimonis, cròniques periodístiques de l’època, anècdotes dels diversos llocs de la ciutats…

Tanmateix, en resum, ara que la Generalitat de Catalunya ha recolzat la idea de crear “La ruta de l’exili” tot publicant les entrades els mateixos dies de fa 70 anys… es podria donar suport a pemetre que museus i altres institucions que posseeixin patrimoni puguin disposar d’aquesta preciosa eina de difusió: un bloc on els testimonis aportin la contextualització necessària al motiu de la difusió (sigui industrial, artística, arquitectònica….)

|