Servei d’Atenció al Museu (SAM)…

El propassat dijous 12 de febrer el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras va inaugurar el primer Servei d’Atenció als Museus de Catalunya (SAM) a Lleida, que entre les seves funcions, hauria d’assessorar i cobrir les necessitats tècniques dels museus establerts en la seva zona de influència.

Sense descomptar altre funcions:

“El SAM també s’encarregarà de custodiar, conservar, documentar i possibilitar l’estudi del patrimoni museístic i dels materials procedents d’intervencions arqueològiques que es dipositin en les seves instal·lacions. També són funcions del SAM conèixer la situació i necessitats dels museus del seu àmbit territorial, supervisar i controlar els trasllats dels fons dels museus, coordinar i realitzar la restauració dels béns culturals mobles, coordinar les exposicions itinerants i informar sobre l’estat de conservació i condicions de difusió dels béns mobles que integren el patrimoni dels museus del seu àmbit territorial.” (Font: Conselleria de Cultura)

Aquest primer SAM és producte del Pla de Museus de Catalunya que ha de portar a la creació de més museus nacionals. Entre ells el de Ciències Socials que portarà a la desaparició els actuals museus d’antropologia, etnologia, història… en bé d’un gran macromuseu que encara no té definit el seu projecte museogràfic i científic, però si la reducció sistemàtica dels pressupostos dels museus que la formen (bé, en principi el d’història no sembla, per ara, que hagi de rebre) i la dimissió d’algun director de museu no gaire conforme amb aquesta planificació… No obstant, no és moment encara de criticar el projecte fins que no es vegi a la llum pública de forma efectiva.

Però, tornem a SAM… fins a quin punt tenen en compte les necessitats dels petits museus en la seva difusió i mediació? És a dir, fins a quin punt tenen en compte la gent del territori en la definició del museu, l’integren en el seu teixit social, el promouen a diversos nivells (comarcal, nacional, internacional…) com a centre turístic i de coneixement, faciliten a les escoles i als instituts l’accés al patrimoni amb activitats curriculars i extracurriculars…

La resposta no és senzilla, doncs depén de masses factors… com per exemple qui formarà aquest SAM personal nou d’alta qualificació… o el personal, també d’alta qüalificació pero molt ocupat, dels museus grans de Lleida ciutat?

Pot semblar poca cosa, però és molt díficil pensar en nous projectes si s’ha de coordinar el del seu propi museu amb la resta del territori. Ja veurem…

Esta entrada ha sido enviada el 17. Febrero 2009 a 00:26 y ha sido registrada en SAM. A través del RSS 2.0 feed podrá acceder a las respuestas. Puede dejar una respuesta o realizar el trackback desde su sitio web.