22. Febrero 2009 por admin.

En un bloc anterior us parlava de la cultura com a motor econòmic… avui mateix, La Vanguardia parla de la resistència que ofereix el consum cultural a la crisi (llibres, música… i un museu en concret: el MACBA) i de com s’encaren les empreses culturals aquest i el proper exercici econòmic (exercici per la davallada en patrocinadors i obstacles de trobar ajuts i subvencions).

En la ponència que vaig presentar el mes d’octubre de 2008 a la 1a Jornada en Difusió Cultural i WWW vaig posar (entre altres) al lloc web del MACBA com un model (no exacte, però amb tendències) d’aparador amb continguts molt atractius:  Ràdio Web MACBA, quaderns portàtils… claredat en els continguts i, sobretot, unes exposicions que han marcat al MACBA com un dels millors exponents de l’Art Contemporani a nivell internacional.

Què volem palesar amb tot aquest text? La dificultat de molts museus catalans de canalitzar la seva missió i objectius  (programa d’identitat) amb els necessaris recursos (lloc web, recerca i documentació, exposicions ben comissariades i adscrites a un projecte museogràfic amb cara i ulls…) com per fer-se atractius davant del públic, la crítica, els mitjans de comunicació i la resta de museus tant nacionals com internacionals…

No obstant, per ara no s’albira cap canvi en relació a ajuts i subvencions de lloc webs on els museus puguin indexar, documentar i difondre els seus continguts de forma prou atractiva… Per ara, sols ho han aconseguit els museus amb una Fundació al darrere (MACBA, Miró, Dalí….) no pas els de la Xarxa de Museus de la Generalitat amb algunes i honroses excepcions.

P.D: Potser sigui una percepció meva, però veig que a arrel d’algunes entrades que he anat realitzant cada vegada és més difícil trobar el meu bloc a Google…

Publicado en La cultura com a motor econòmic | 1 comentario »

26. Enero 2009 por admin.

Parlar de cultura s’esdevé, en certs moments, complicat… sobretot si parlem de la nostra identitat social i de la identitat personal. En aquests casos la política, la gestió cultural, l’educació, el bagatge personal i familiar… esdevenen elements cabdals per fonamentar una societat complexa i respectuosa amb la creació i la creativitat (esperem que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts esdevingui el seu catalitzador)

No obstant, el món de la cultura també té altres funcions… per exemple aprofitar el seu patrimoni, els seus coneixements i la seva capacitat de difondre’ls com a motor econòmic. No estem parlant d’augmentar el preu de l’entrada o fomentar un restaurant d’anomenada dins uns museu (en tot cas, no cobrirà pas les necessitats de la institució cultural..)… Sinó, d’establir les bases per aprofitar museus, teatre, patrimoni arquitectònic, ambiental, gastronòmic… en un mateix esforç de promoció, coordinació i producció.

El marc econòmic teòric? la constatació del sector quinari (un sector on integrem valors econòmics difícils d’assumir per altres sector econòmics, tals com la gestió de la cultura) com un motor que no depèn de cicles econòmics, ni de la pujada del preu de l’habitatge per generar beneficis econòmics i socials.

Una veritable gestió del territori en relació al seu patrimoni cultura, integrant-t’hi serveis (Hostaleria, agències de viatges, empreses de comunicació i promoció…) i gestió del coneixement (el món acadèmic hauria de “tenir” la obligació de establir estudis i de la seva divulgació amb l’ajuda de les administracions)…

Què aconseguiríem? La xarxa de parcs naturals disposa de centres d’interpretació mediambiental que generen un alt nombre de visites i la possibilitat d’articular serveis de guiatge, cercles d’amics, refugis i hostatge.. Per tant, perquè no estimular que la gestió d’un museu local en relació al seu territori pugui esdevenir el motor primigeni d’un punt d’atracció científic, divulgatiu i turístic tot l’any? Els resultats estimularien la creació de llocs de treball d’alta qualificació a TOT el territori i la potenciació del teixit econòmic local, comarcal i, en conjunt, nacional.

No hem d’oblidar que la seva visibilitat ha d’estar en consonància a Internet… Per tant, seria important, que a part d’anar alimentant la plataforma www.patrimoni.gencat… Cadascun d’aquests centres pogués disposar del seu propi lloc web, en diverses llengües, informació i documentació suficient com per establir-se focus d’atracció a la xarxa… i, de passada, a les visites físiques. Sense menystenir una bona gestió de les agències de viatges i dels serveis associats del territori. No és gens complicat, sols falta tenir una visió més global de la cultura i del territori… Un museu conegut té la seva capacitat de supervivència garantida i, a la vegada, és motiu d’orgull per la població que l’acull.

Publicado en La cultura com a motor econòmic | 1 comentario »